DOCUMENTAL: LA CIÈNCIA DELS BEBÉS

DOCUMENTAL: LA CIÈNCIA DELS BEBÉS

1. Per que els bebes humans necessiten un any per a donar els seus primers passos?

Encara que la majoria dels cuadrúpedes comencen a camejar al momento de nàixer, és molt diferent en el cas dels èssers humans. El tamaño del cerebro humano es mayor que el de su cuerpo, ese es el motivo de que tardemos tanto en madurar. Es por ello que seguimos siendo fetos aun estando fuera del vientre. Quan naixem la grandària del nostre cervell és més gran en comparació amb el nostre propi cos, ja que els primers mesos seguim sent fetus malgrat que estem fóra del cos de la mare. 


2. Quines habilitats i reflexos primitius posseeixen els bebés al nàixer?

Al nàixer els bebès posseeixen una sèrie de habilitats com per exemple: ser capaços de reconeixer la veu de la seua mare durant el periode de gestació, ser capaços de contenir l’alè sota l’aigua, el qual és un acte intuïtiu en els humans, i que compartim amb els altres mamífers, rèptils.

Els infants també disposen, al nàixer, d’una sèrie de reflexos primitius: girar el cap al tocar-los la galta, estrenyer la mà al agafàr-la o alçar els braços i les cames davant d’un esglai.

Malgrat tots aquestos reflexos, aquell que més destaca és el fet de donar passos, A les sis setmanes aquest instint humà desapareix i, aleshores, quan els peus toquen el sòl ja no donen passos automàticament. En l’aigua torna a aparèixer aquest instint, mentre que fora del aigua els músculs del bebè manquen de la força necessària per a realitzar aquest reflex.

  

3. Quins advantatges té el fet de venir al món com una criatura poc formada?

Els èssers humans tenen l’oportunitat d’aprendre a diferencia de la resta d’animals, aprenent sobre el seu entorn. Tota la información que necesiten per a sobreviure està al seu interior. L’animal tota la informació que necessita per a viure està en el seu interior, mentre que en l’humà és essencial la influència de l’entorn per al seu aprenentatge.

4. Quin perill suposa al privar a un bebé d’estímuls sensorials externs durant els seus primers mesos de vida?

El bebè no naix amb tots els sistemes connectats, hem d’aprendre a fer les coses mitjançant la pràctica i l’experiència, és a dir, fent les coses. Als 3 mesos ja té forces suficients per a alçar el cap voluntàriament i estirar el braç per a agafar un objecte. Unes setmanes de bloqueig, per poques que siguen, poden danyar les capacitats del bebè, per exemple, la seua vista.El desenvolupament pot ser més flexible del que es pensa.



5. Perden alguna cosa quan aprenem coses noves?

Els bebès perden algunes de les seues capacitats per, en l'hora, dominar altres.

Els xiquets són capaços de reconèixer altres llengües quan encara no dominen el llenguatge. Però, amb el pas dels mesos perden aquesta capacitat universal, a mesura que augmenten la relació amb la seua pròpia llengua. El llenguatge no es limita a les paraules, el rostre, el llenguatge no verbal, és una part molt important de la comunicació. 

Al documental es dur a terme una prova amb una xiqueta, a la qui se li posen una sèrie de fotografies sobre micos i humans. El cervell de la xiqueta es centra en les cares que més li importen, els humans, ja no és capaç de distingir la cara dels micos dels humans com a mesos anteriors. Aquest bebè és capaç de reconèixer i distingir cares mentre que en el cas d’un xiquet amb autisme, no tindria tanta facilitat per a identificar rostres.

El xiquet sap que amb el rostre pot conèixer quines són les intencions d’aquesta persona.

6. Per que els essers humans caminen alçats?

La grandaria del nostre cap al nàixer supera a la del nostre cos i això fa que es perda l’equilibri. Els bebès, durant el seu desenvolupament poden saltar-se moviments com el gatege, ja que no és obligatori abans de caminar. Hem de ser conscients que és un error el fet de considerar el desenvolupament motriu com un procés que succeeix amb una sèrie de fases.

A l’any, xiquets i xiquetes estan preparats per a donar els seus primers passos. La base de suports és molt xicoteta, per açò tarden tant en caminar, ja que únicament tenen dues cames i no quatre com els animals.

El bipedisme ens donen avantatges. Aquest aspecte ens permet consumir menys energia, i, a més, el fet de moure’ns sobre dues cames deixa les mans lliures perquè el cervell puga augmentar les seues capacitats, desenvolupar-ho i emprendre un viatge que dura tota una vida.