DOCUMENTAL: LA MAGIA Y EL PODER DEL INCONSCIENTE
1. EL CEREBRO AUTOMÁTICO. LA MAGIA DEL INCONSCIENTE.
L”es influències inconscients estan pertot arreu”, afirma John Bargh, professor de psicologia de la universitat de Yale.
Algunes persones estan decidides a enganyar-nos, com Apollo Robins, un mag que treballa a Las Vegas, que ja no solament ens enganya a nosaltres, sinó al nostre cervell. Va aconseguir robar dues carteres a dos agents molt importants de seguretat, la qual cosa li va ajudar a convertir-se per antonomàsia en un dels més influents mags, i que ajuda a crear sistemes de seguretat en casinos. Els mags s'aprofiten de la nostra manera automàtica. La màgia se serveix de tot allò que funciona en el nostre cap; es tracta de manipular l'atenció, de traure profit d'açò, de dirigir a la gent en aqueix viatge.
Cada matí, quan obrim els ulls, el sistema de circuits inconscient realitza una simulació que percebem com el nostre món.
“Suprimir coses que estan enfront de nosaltres però a les quals no parem esment és alguna cosa que fem contínuament i la majoria de les vegades ho fem inconscientment, no ens adonem que existeixen moltes porcions en el món que tornem invisibles pel mer acte de parar esment a un objecte o a una tasca en particular”, diu Susana Martínez Conde, de l'institut neurològic Barrow, en Phoenix.
Els experts barregen la idea que aquests circuits inconscients poden arribar a manejar més informació en unes 200.000 vegades més que la nostra ment conscient. Açò és perquè la nostra ment conscient està limitada a l'escorça cerebral una capa arrugada de solament un mil·límetre de grossor que ens embolica el cervell. El nostre cervell conté una gran quantitat d'elements que componen aquest complex sistema i que ens fan entendre perquè sempre el nostre cervell va per davant de nosaltres.
Walter Mischel, creador de l'experiment de “la Núvol”, un experiment que es realitza amb xiquets i xiquetes amb la finalitat de mesurar quant d'important és la voluntat d'un individu enfront de la seua ment inconscient, considera que el concepte de la voluntat com alguna cosa estoic és centrar-te en la necessitat de voler alguna cosa tan profundament que crees que faràs que ocórrega, és una forma fantàstica de no aconseguir mai les teues resolucions, perquè d'alguna manera t'obliga a implicar al teu entorn, transformar-ho, canviar-ho, moure-ho, i d'alguna manera evitar el teu focus d'atenció.
No som conscients de la immensitat de moviments i pensaments que en mil·lèsimes de segon realitza el nostre inconscient. És interessant que tot allò en el que pensem forme part del passat, ja que tot allò que pensem de manera conscient ja ha passat, encara que siga una mil·lèsima de segon abans, afirma Gerhard Roth, neurocientífic de la ciutat de Bremen. Aquest retard en la consciència té moltes repercussions, sobretot en el tràfic en la carretera.
El nostre cervell és capaç de realitzar anàlisi en mil·lèsimes de segon del rostre de les persones que ens envolten. Podem deduir com és cada persona per la interpretació i reconeixement que fem sobre el seu rostre. En ocasions, reconeixem cares que hem vist tan sol una vegada. A més, trobem en el nostre cervell altres elements que analitzen els micro gestos de les persones que ens envolten.
El circuit inconscient ens guia en moltes ocasions també quan estem de compres. No és el mateix, realitzar compres amb la targeta, que amb els diners en efectiu, ja que amb aquest últim el nostre cervell es posiciona en alerta.
“El nostre cervell conscient és capaç de viatjar en el temps, de viatjar al passat i pensar i programar en el futur. No obstant açò, és el poder de l'inconscient el capaç de manejar la situació en la qual el teu cervell està viatjant. És el capaç de manejar el present”
2. EL PODER DEL INCONSCIENT
L'esfera de la vida amorosa està a la mercè del nostre cervell automàtic. Les decisions que prenem no les decideix la nostra ment inconscient. Les decisions importants que prenem, és la ment inconscient la que està al comandament d'aquestes situacions.
La consciència és, per a poder definir-ho, com un pensament superior. És com l'acció d'un relacions públiques del cervell que ens fa entendre que prenem part.
Segons Matthias Brand, abans que la nostra ment conscient intervinga, abans que tinga una vaga idea que ocórrega alguna cosa, ja podem detectar senyals corporals que ens diuen que ens està ocorrent alguna cosa, i totes aquestes activitats corporals devem estudiar-les per a entendre el nostre cervell. Perquè aqueixa és una de les maneres en les quals el nostre cervell es pronuncia enfront d'una situació.
Som com a marionetes del nostre cervell inconscient, segons Gerhard Roth. Fins i tot els nostres pensaments conscients són producte dels nostres pensaments inconscients.
La consciència va deure al principi si es fes i emmotlar-se a allò que i existia que és el cervell inconscient, afirma John Bargh, professor de psicologia de la universitat de Yale. És així com funciona la selecció natural; tot allò que pot semblar-nos anacrònic segueix ací, i açò és realment increïble.
Hi ha molts processos en el cervell que són increïblement ràpids, i no són una il·lusió de control. No obstant açò, no perquè és ràpid significa que siga irracional.
La intuïció normalment es refereix a les nostres sensacions subjectives. Són senyals directes del nostre cervell sobre si és segur fer alguna cosa. El nostre cervell tracta d'automatitzar tot, perquè d'aquesta manera cal, és autèntic. I és segur, i d'aquesta manera és menys propens als accidents.
Aprenem de l'experiència, gràcies a la ment inconscient, ja que sistematitzem tots aquells actes que ens resulten coneguts.
La intuïció de molts éssers humans ha sigut essencial per a la història de la nostra societat: un pilot que va salvar a 150 tripulants aterrant en el canal que travessa Nova York, o fins i tot Neil Armstrong que gràcies a la seua intuïció la primera eixida a la lluna va ser existosa, ja que canvi d'automàtic a manual el comandament de la nau espacial perquè no es xocara contra un cràter. La fina línia entre la intuïció i el fracàs és molt prima.
La creativitat és un acte de revolució per definició. Les concepcions mentals, o rutines del pensament inconscient, estan sent molt investigades.
Enamorar-se és una evitació a l'estrès, ja que gràcies a això realitzem una sèrie d'actes en el nostre cervell que provoquen aquesta conseqüència.
“el nostre cervell pren una decisió molt abans que nosaltres”
L'amor romàntic és tota una addicció. Sigui bona o sigui dolenta, es converteix en una addicció. Quan discutim, en moltes ocasions necessites o bé un glop d'alguna cosa calent, o riure't. Pot ser que el teu cervell rigui molt abans que riguis tu mateix.
Comentarios
Publicar un comentario